Posicionaments

Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya  recolzem el manifest per a la recuperació de la ILP Habitatge-llei 24/2015 per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, impulsat pel Grup Promotor ILP Habitatge-llei 24/2015 i que es va presentar públicament el passat 17 d'octubre en roda de premsa. 

Llegeix el manifest

El Col·legi, juntament amb altres entitats, organitzacions i col·legis, ens hem sumat al 'Manifest per aturar el maltractament a les persones grans' liderat per Fundación Provea, amb l’objectiu de manifestar el nostre absolut rebuig al maltractament a les persones grans i volem fer pública la nostra voluntat de treballar conjuntament per erradicar-ho mitjançant la prevenció, la sensibilització i les accions enfront el maltractament. L’edatisme, la discriminació per raó d’edat, és definit com un “procés de discriminació i estereotipació d’una manera sistemàtica envers les persones d’edat avançada pel sol fet de ser velles” (R.Butler), i és aquesta discriminació el substrat de moltes situacions de maltractament a les persones grans. L’OMS estima que 1 de cada 10 persones grans pateix maltractament, i aquesta xifra està subestimada perquè tan sols es notifica 1 de cada 24 casos. El silenci de les víctimes pot estar motivat per diferents causes: per sentiments contradictoris quan el maltractament es produeix en un entorn de confiança, per por a represàlies, per aïllament social, per falta de consciència, o per causa d’un deteriorament cognitiu. Malauradament, aquests fets tenen lloc amb molta freqüència i es presenten en diferents formes: maltractament econòmic, maltractament físic, maltractament psicològic o emocional, maltractament sexual, negligència, abandó i altres vulneracions de drets. Ens comprometem a:

• Fer accions conjuntes i coordinades per prevenir el maltractament a les persones grans.
• Difondre els recursos jurídics de prevenció com a mesura de protecció d’aquelles persones amb capacitat de decidir (Autotutela, Poder Preventiu, Assistent, Patrimoni protegit, etc.) així com de les mesures de protecció per aquelles persones que no poden decidir per elles mateixes ( Incapacitació i Mesures cautelars)
• Emprendre accions de sensibilització, informació i formació que arribin a familiars, institucions, professionals, persones grans i la resta de la societat.
• Involucrar als mitjans de comunicació en el bon tracte a les persones grans i en la divulgació del maltractament a la gent gran.
• Commemorar el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre el Maltractament a les Persones Grans, el 15 de Juny.
• Impulsar mecanismes eficaços i coordinats per l’assistència, l’assessorament, la denúncia anònima i la protecció. Entre ells, la creació d’un telèfon específic, gratuït i confidencial per a persones grans maltractades.
• Reivindicar justícia ràpida i eficaç per les persones grans maltractades.

Llegir el Manifest 

Llegir la nota de premsa 

Notícia relacionada

Davant l’emissió del capítol ‘Desemparats. El dolor’ de l’espai Sense Ficció de TV3, una sèrie de dos capítols que tracta sobre la retirada de menors, des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, volem evidenciar l’excepcionalitat dels casos exposats en la seva primera entrega. Cal entendre i situar la intervenció professional des de la singularitat davant de cada cas en un context dinàmic i canviant, amb una disponibilitat limitada de recursos, on les accions estan emmarcades en protocols d’intervenció a nivell institucional, etc.
Les treballadores socials treballem per abordar les necessitats detectades davant de situacions que precisen d’una intervenció dins el sistema de protecció, posant als infants i als adolescents el centre de l'atenció per contribuir al seu desenvolupament personal i humà. 
És per aquest motiu que demanem al programa Sense Ficció, que a l’hora de tractar temes tan sensibles com aquest, aportin també un marc informatiu global de la totalitat de les intervencions, de manera que aportin un context necessari per a la comprensió de la realitat completa de la nostra professió. Així, la informació que es doni serà totalment acurada i s'evitarà generar una imatge distorsionada de la tasca de les treballadores socials.

El TSCAT dóna suport al manifest “Dependència: per un conveni DIGNE” que té com objectiu promoure la negociació i acord d’un nou conveni que millori el condicions laborals de les treballadores i treballadors, la millora en els serveis prestats als nostres avis i àvies i la no discriminació per raó de gènere  i la igualtat com a objectiu.

Manifest de la plataforma

“Dependència: Per un conveni digne” és una plataforma creada per treballadors/es de diferents residències geriàtriques i d’altres àmbits, regits pel “VI Convenio colectivo marco estatal de servicios de atención a las personas dependientes y desarrollo de la promoción de la autonomía personal” neix amb l’ objectiu de promoure la negociació i acord d’un NOU CONVENI.

L’actual conveni és el que ha regit els nostres llocs de treball des de l’any 2012, un conveni totalment antiquat i desajustat a les actuals necessitats professionals i que perjudica a la qualitat dels serveis, regula unes condicions laborals precàries i discriminen respecte altres professionals del sector no afectats per aquest conveni, especialment en la part econòmica i retributiva.

Com a plataforma pretenem generar opinió entre els afectats, confluir voluntats i esforços i més enllà de mostrar l’actual descontentament generalitzat en el nostre sector, impulsar el diàleg per facilitar la negociació i acord per crear un nou conveni que ens aporti la dignitat que des de fa anys hem perdut.

El nostre projecte es basa en tres pilars ben sòlids que són els següents:

• La millora de les condicions laborals de les treballadores i treballadors que actualment estan englobats al conveni de la dependència. Entenem que hauríem de gaudir de les similars i equiparables condicions laborals que els professionals  que treballen en les residències públiques amb condicions laborals i retributives anys llum de les nostres tot i ser la mateixa feina.

Entre les nostres demandes hi són la reducció d’hores anuals (1792 h. actuals, front a les 1668 del conveni SISCAT en torn diürn), poder lliurar 2 caps de setmana al mes, 5 dies d’assumptes propis i un augment de les taules salarials que estan molt per sota de qualsevol conveni del sector sanitari. Un altre punt important és la professionalització del servei. No pot ser que se’ns demani la titulació d’auxiliar d’infermeria i se’ns contracti com a gerocultores (uns 400€ de diferencia).

• La millora en els serveis prestats als nostres avis i àvies. Les condicions laborals dels professionals tenen una incidència directa en la qualitat dels serveis que oferim als nostres avis. Des de la nostra plataforma creiem que s’haurien de revisar els ratis actuals d'atenció directa a les residències ja que en la situació actual es posa en risc l’adequada atenció a les necessitats dels nostres majors.Aquest fet provoca malentesos entre famílies i treballadores i entre aquests i les organitzacions i pensem que en comptes d’estar dividits és hora d’unir-nos per tal d’aconseguir aquestes millores.És evident que, els nostres avis i àvies són els grans perjudicats de les precàries condicions laborals dels treballadors englobats en el sector de la dependència i això ha de canviar. Ells han treballat tota la seva vida per nosaltres i ara no els podem deixar oblidats fins al final dels seus dies. 

• La no discriminació per raó de gènere  i la igualtat com a objectiu.El nostre sector està totalment feminitzat. El 80-90% de professionals d’una residència són dones i aquí està la clau oculta d’aquestes precàries condicions  laborals en el nostre sector. Lamentablement es continua considerant que l’atenció a les persones i en especial als avis, “atendre als avis, netejar, cuinar, etc..”, és feina de dones i per tant s’hi pot aplicar el conveni més baix a nivell de sanitat, com si aquestes funcions fossin d’un segon ordre, amb diferència a d’altres sectors on l’home hi està present amb uns convenis molt superiors. Ha arribat l’hora de donar a aquestes funcions d’atenció a les persones la importància que es mereix,  indiferentment de qui la desenvolupi, sigui home o dona cal evitar la discriminació i regular aquestes funcions amb un conveni que garanteixi igualtat de gènere.

Aquests son els tres factors pels quals lluitem, cap és més important que l’anterior i el nostre moviment no tindria sentit si un d’aquests factors no hi fos.

Des de la Plataforma “Dependència: Per un conveni digne”, animem a totes i tots els professionals que afectats o no per aquest conveni desfasat i injust a compartir aquests objectius i afegir-se per tal d’assolir l’objectiu d’aconseguir un nou conveni que aporti unes condicions laborals justes, no discriminatòries i que garanteixi la qualitat dels serveis que reben els nostres avis”

Restem a la vostra disposició per col·laborar plegats. Ens podeu trobar a la nostra pàgina de facebook: “Dependència: per un conveni DIGNE” o bé al nostre mail: convenidigne2018@gmail.com

Descarregar-se el manifest

Les treballadores i treballadors socials del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, davant la sentència judicial del cas de la Manada, manifestem el nostre rebuig per la valoració d'un fets que deixen a la víctima en situació de total indefensió. La sentència vulnera la dignitat de totes les dones i els drets humans en considerar la submissió com un acte de consentiment lliure, no de por per la integritat física i la supervivència. Des de quina mirada, des de quin pensament de supremacia es pot violar una dona?

Possiblement el codi penal requereix una profunda revisió però el canvi més profund està en la nostra societat, on l'equiparació dels drets de la persona encara és una qüestió de gènere.

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) s'adhereix a la vaga laboral, educativa, de cures i de consum, convocada pel moviment feminista i els sindicats, contra la bretxa salarial que pateixen les dones.

Des de la nostra professió veiem com la pobresa i les víctimes de violència tenen rostre de dona; com les pensions cobrades per dones són inferiors a les que reben els homes i com les dones representen la majoria de perceptors de les pensions no contributives; com la violència masclista continua estant massa present a la nostra societat.

L'increment de retallades a l'estat del benestar ha afectat, reiteradament i en major grau, les dones, que han hagut d'augmentar en l'àmbit privat el treball de cura a les persones i que han vist com el dret de cotització a la Seguretat Social de les persones cuidadores no professionals (reconegut en la Llei de dependència) ha minvat i és pràcticament inexistent.

Des del treball social patim les conseqüències de ser una professió fortament feminitzada, cobrant uns salaris inferiors als d'altres professions ocupades majoritàriament per homes i a les que s'atorga més valor social que a aquelles, desenvolupades en gran mesura per dones, relacionades amb la cura i el benestar de les persones.

Per tots aquests motius ens adherim a la vaga feminista de demà dijous 8 de març de 2018 i ens sumem a l'aturada de dues hores. Per defensar la igualtat salarial, per defensar els serveis socials i el benestar social, per lluitar contra la violència masclista i per posar en valor el treball professional femení, per construir un col·lectiu millor i més just.

El TSCAT s’uneix al manifest Vot per tothom de la Plataforma pel dret a vot de les persones estrangeres per manifestar que

• El dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.
• L’ article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ha de ser aplicable a totes les persones residents en un Estat, independentment de la seva nacionalitat.
• Totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell.
• Totes les persones estrangeres a partir dels 16 anys han de tenir dret a vot.

Llegir el manifest

L’1 de desembre se celebra arreu del món el 30è Dia Mundial de la Sida, una jornada que vol fomentar la conscienciació de la societat i implicar-la en la lluita contra el VIH.

Des de l’aparició dels primers casos d’infecció pel VIH, és innegable que han sorgit noves oportunitats i també molts desafiaments però, malgrat que disposem d’evidència sobre l’eficàcia dels programes de pre­venció i tractament del VIH, no hi ha lloc per a l’autocomplaença. La comunitat internacional ha assumit el compromís de posar fi a l’epidèmia com a amenaça per a la salut pública per al 2030, objectiu que forma part de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible, aprovada per l’Assemblea de les Nacions Unides.

Per assolir aquesta fita tan ambiciosa, el TSCAT, com cada any, s’ha unit a aquest manifest per continuar treballant i agilitzant l’aplicació de mesures sostenibles a través d’un compromís polític renovat, recursos i innovacions tècniques i programàtiques. El Pla d’acció enfront del VIH i altres ITS 2016-2020, l’Acord nacional per afrontar l’epidèmia del VIH a Catalunya i lluitar contra l’estigma relacionat, aprovat pel Parlament de Catalunya i el Pacte social contra la discriminació de les persones que viuen amb el VIH, així com els plans estratègics locals, són exemples de la resposta del nostre país, en la qual participen les persones afectades, la societat civil, el sector privat i els organismes governamentals. Es tracta d’una resposta organitzada, basada en l’evidència científica, consensuada, cohe­rent, eficaç i inspirada en les recomanacions internacionals.

Cal intensificar esforços per monitorar l’evolució de l’epidèmia, per implementar la prevenció combinada, per garantir que totes les persones infectades coneguin el seu estat serològic, per assegurar el tractament pre­coç i una atenció integral de qualitat i centrada en l’individu, per protegir les persones més vulnerables, per augmentar l’eficiència en la prestació de serveis i per eliminar l’estigma i la discriminació associada al VIH.

Tothom és necessari per donar un salt endavant, accelerar la fi d’aquesta epidèmia i construir una societat sense VIH.

Descarregar-se el manifest

El 25 de novembre de 1981 va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 

36 anys després, continuem celebrant el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones que aquest 2017 està centrat en la visibilització, sensibilització i lluita contra les violències sexuals.

El TSCAT ens hem unit en aquest manifest que enguany ha estat redactat per la periodista Mònica Planas i consensuat per la Generalitat de Catalunya, les diputacions i les entitats municipalistes.

Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho! #JOTAMBÉ #MeToo

Llegir manifest

Els Col·legis sotasignants, membres de la sectorial ‘Social, ensenyament i humanitats’ de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, manifesten el seu rebuig a les darreres actuacions de l’Estat espanyol i expressen ple suport al Govern de la Generalitat de Catalunya democràticament escollit. Ens preocupa, a més, l'impacte que aquestes actuacions poden comportar sobre el benestar emocional de la ciutadania.
Considerem inadmissible que es privi de llibertat a persones per motius polítics en el marc d’un Estat democràtic i de dret que hauria de protegir els drets civils i les llibertats fonamentals de tota la ciutadania.
La indignació que ja vàrem sentir amb l’empresonament injustificat i desproporcionat dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, s’agreuja ara amb el dels nostres legítims representants: Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Meritxell Borràs i Joaquim Forn.
Entenem que la judicialització d’un conflicte polític dificulta enormement la seva resolució per la via del diàleg i demanem, per tant, l’alliberament d’aquestes deu persones com a punt de partida per dialogar i treballar en el terreny polític.
No podem renunciar a la democràcia. No podem renunciar als drets i a les llibertats fonamentals. Avui, més que mai, democràcia i llibertat.

Barcelona, 6 de novembre de 2017

• Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
• Col·legi de Pedagogs de Catalunya
• Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya
• Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya
• Col·legi Oficial de Bibliotecaris - Documentalistes de Catalunya
• Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya (COLBACAT) 

Davant la situació política i social que estem vivint a Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) reconeix i celebra la quantitat d'iniciatives i propostes que s'estan donant per part de diferents estaments i organitzacions, i els dona suport en tant que, amb matisos, totes aposten per la mediació com a via per a la resolució del conflicte.
 
El TSCAT dona suport a un procés de mediació i diàleg entre els Governs estatal i autonòmic, conduit per un mediador capacitat i amb neutralitat garantida, que permeti les circumstàncies adequades per iniciar aquest procés.
 
Des del TSCAT ens oferim a col·laborar en totes aquelles propostes encaminades a aconseguir la resolució del conflicte que afecta a la convivència i el teixit social del poble de Catalunya.
 
La mediació és la solució.

El Col·legi de treball social de Catalunya manifesta el rebuig absolut per les càrregues policials contra la ciutadania que exercia pacíficament el seu dret a vot durant la jornada de l'1 O.
La nostra indignació per l'ús de la violència per part dels cossos de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, que considerem una vulneració dels drets humans del poble de Catalunya i ens solidaritzem amb les persones ferides en la defensa del seu dret a decidir.
Davant de tots els fets produïts demanem a l'Estat Espanyol que prevalgui el diàleg i no la violència.

La Comissió Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats de la Intercol·legial manifesta que:

1. Ens aplega la necessitat de donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.

2. Manifestem preocupació per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint aquests dies per part del Govern i els organismes de l’Estat.

3. Fem una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica, ferma i continuada en defensa de les institucions i dels drets fonamentals.

4. Considerem que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva, i, per això, instem les institucions europees i internacionals a vetllar perquè així sigui.

5. Ens comprometem a respondre de manera coordinada i continuada davant de qualsevol acció repressiva més i no descartem cap forma pacífica de mobilització i resposta de país.

Barcelona, 28 de setembre de 2017

Descarregar-se el manifest en pdf

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya s’ha adherit al document “Col·legis Professionals i Associacions de Catalunya davant del referèndum”, a través del qual les institucions signants demanem que els ciutadans de Catalunya puguin exercir tots els seus drets democràtics, entre ells els de vot i d’expressió, sense limitació i en llibertat. Els col·legis signants reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Reiterem el nostre suport al Dret a Decidir dels ciutadans de Catalunya.

El contingut del posicionament es pot consultar en aquest web amb el següent contingut:

Davant la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre per part del Govern de la Generalitat, d’acord amb la Llei aprovada del Parlament de Catalunya, i de la suspensió posterior promoguda pel Gobierno de España pel seu recurs davant del Tribunal Constitucional, els Col·legis I Associacions professionals sotasignants:

• Lamentem que aquest Referèndum no s’hagi pogut convocar de manera acordada.
• Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país.
• Reiterem el nostre suport al Dret a Decidir dels ciutadans de Catalunya.

En conseqüència:

• Ens refermem en la convicció que un Referèndum és una eina inclusiva, que ha de permetre la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans de Catalunya tinguin respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.
• Recordem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics i que la llei ha de respondre sempre a la voluntat democràtica adientment expressada. EI mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes a tal efecte és el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot secret i lliure.

Tenint en compte que la nostra és una societat lliure, pacífica i oberta, demanem:

• Que es faciliti i promogui un debat democràtic plural, en igualtat de condicions i sense amenaces, entre les legítimes opcions –Sí, No, Blanc o Abstenció- avui presents a Catalunya,
• I que els ciutadans de Catalunya puguin exercir tots els seus drets democràtics, entre ells el de vot i d’expressió, sense limitació i en llibertat.

Descarregar-se el posicionament en pdf.

El Col·legi  vol mostrar el seu compromís i la seva aliança,  amb totes les companyes i companys dels Servies Socials Bàsics, davant de les situacions que tenen les treballadores socials en el seu dia a dia. Càrregues de feina, qüestionament de la seva professionalitat, instrumentalització per altres.

És necessari fer un gir dins dels Serveis Socials Bàsics,  des de l’escolta de  la ciutadania, així com als professionals.

L’Associació Dret a Morir Dignament  i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, hem signat un conveni per tal d’impulsar el reconeixement dels Drets de la persona malalta, així com un millor suport en els moments finals de la vida.

Concretament, s’articulen les actuacions següents:

• Potenciar la formació i el coneixement de professionals del treball social vinculat als processos de final de vida que poden afectar a infants, adults, persones amb diversitat funcional, persones amb dependència, etc.
• Millorar el coneixement i la formació de suport als professionals que atenen i voluntaris que acompanyen a les persones en processos de patiment i al final de la vida.
• Millorar la formació i el coneixement de professionals del treball social, de les famílies i d’altres persones vinculades amb persones en processos de final de vida.
• Col·laborar en l’organització d’activitats científiques dirigides a estudiants i professionals dels àmbits del coneixement compartits per ambdues entitats.
• Propiciar la institució d’un premi als treballs re recerca universitària sobre l’acompanyament social en processos de final de vida.
• Assessorament mutu en qüestions relacionades amb l’activitat d’ambdues entitats.
• Intercanvi recíproc de llibres, publicacions o altres materials d’investigació i de recolzament a la formació, d’acord amb la legislació vigent que sigui d’aplicació.
• Considerar el dret al consentiment informat i al rebuig del tractament com un dret fonamental.
• Difondre el Document de Voluntats Anticipades (DVA) com l’actual millor eina, per assegurar el respecte a les decisions de cada persona en relació al seu procés de mort.
• Proveir els espais per contribuir en activitats conjuntes i cessió d’espais per portar a terme activitats.

Molts anys després de la seva reforma, l'atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu  i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l'atenció primària l'any 2010, hem passat al 14% l'any 2016.

Els ciutadans han vist com s'han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s'ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l'espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l'atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones.

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), juntament amb l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), la Rebel·lió Atenció Primària i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC) demanem al Departament de Salut:

1. Augment del pressupost destinat a l'atenció primària

2. Fer de l'atenció primària l’eix del sistema sanitari públic

3. Recuperació  del personal dels Equips d'Atenció Primària (EAPs)

4. Dotar d'autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs

Sense aquestes demandes satisfetes, no serà possible que la ciutadania rebi l'atenció que necessita i mereix, amb repercussió progressiva en la salut de les persones i la societat i en la sostenibilitat d’un sistema sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos i amb la participació de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció primària.

Per aquest motiu demanem a la Conselleria que en un termini d'un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis d'aplicació

Llegir la nota de premsa

COCEMFE Barcelona, federació de l'àmbit de la discapacitat física i orgànica, ha impulsat la Declaració de Barcelona, manifest en defensa de l'accessibilitat universal i la defensa dels drets a les persones amb discapacitat, ja que tot i que s'ha avançat en matèria d'accessibilitat en els darrers anys, encara més de mig milió de persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya segueixen trobant barreres físiques, comunicatives i socials, per accedir al mon laboral, a l’educació i la formació professional, al transport públic, al transport de rodalies de RENFE, al comerç de proximitat, a bars i restaurants, a les activitats d’oci, a la cultura, a les activitats esportives,  així com per participar en els diferents activitats que s’organitzen des del seu municipi, donat que aquests obstacles impedeixen la participació plena i efectiva de una part de la ciutadania.

Per aquesta motiu, des del Col·legi ens hem adherit a aquesta declaració amb la voluntat d’aconseguir un compromís ètic i formal per a:

• L'aplicació de les mesures d’accessibilitat i disseny universal en tots els bens, entorns, productes i serveis.
• Millorar la sensibilitat i la conscienciació social mitjançant les accions adequades en matèria d'accessibilitat universal.
• Fomentar la no discriminació de les persones amb discapacitat, vetllant pel principi de igualtat d'oportunitats.
• Aconseguir que el 4 de desembre d'aquest any 2017 tots els municipis de Catalunya compleixin amb els preceptes d'Accessibilitat Universal amb els ajustos raonables, quan allò no sigui possible.

Llegir declaració

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, ens hem adherit al Manifest de l’associació Cercle de Salut, un espai de debat independent i transversal sobre polítiques del sector salut des d’una visió àmplia i plural.

Llegir el manifest

Ens hem adherit a la Plataforma Zona Franca, per donar recolzament a les treballadores socials que es troben en situació d’incertesa laboral pel tancament de la presó Model.

Al llarg de 2016 i només en l’àmbit de preventius a Barcelona (la Model), les treballadores socials vam dur a terme una mitja de 2.750 intervencions amb interns, familiars i professionals externs: centres de menors, CAS de toxicomanies, CAD de disminuïts, justícia juvenil, serveis socials d’atenció primària, etc. Aquestes intervencions, no exemptes de tràmits i desplaçaments, es duien a terme dins el teixit urbà. L’allunyament dels preventius entorpirà la nostra feina.  

Veure el manifest